Les empreses farmacèutiques i biotecnològiques tenen un repte sobre la taula: ser més competitives en el procés de Drug Discovery. Aquest tema ha centrat el debat de la primera Lessons Learned de 2015 organitzada per CataloniaBio i Biocat, el dia 26 de febrer al Parc Científic de Barcelona (PCB).
El 2013 la inversió en màrqueting de les grans farma va ser superior a l'R+D, i en alguns casos fins i tot es va duplicar. “Segurament, com que no estan obtenint els resultats esperats en R+D aposten més per vendre” ha comentat Josep Oriol Nicolás de la biotec ReadyCell especialitzada en serveis in vitro i R+D. De les aprovacions que es duen a terme, un 46% són formulacions (2000-2008), “moltes amb un nivell baix d'R+D” ha matisat Nicolás.
Tot i que el Drug Discovery sembla que no doni els beneficis comercials que les farma esperen, “internacionalment està pujant”. El que succeeix, doncs, és que estem davant d'un canvi de model. Per exemple, les CRO tenen una taxa de creixement del 14% gràcies al Drug Discovery “i veiem que s'estan associant estratègicament amb les farma i cobrant royalties” ha dit el CEO de ReadyCell.
“Decadència no, renaixença” ha remarcat Jordi Quintana, que dirigeix la plataforma de Drug Discovery del PCB. La indústria farma i biotec ha vist que el model ha de canviar i s'ha començat a aplicar la innovació oberta per portar nous fàrmacs al mercat, “hi ha una flexibilitat i una dinàmica molt diferent respecte fa 5 anys” ha comentat Quintana.
Fer créixer l'aprovació de fàrmacs
Opina el mateix Eva Méndez, que després de 17 anys d'experiència en recerca acadèmica i farmacèutica (els últims a Ferrer) actualment exerceix com a assesora en aquest àmbit. “Totes les grans farma estan obrint centres d'innovació on es capten projectes de l'acadèmia. Amb una petita prova de concepte, un racional i un target validat, ja s'avaluen els projectes” comenta. La situació està millorant “sóc optimista i penso que els dos mons estan començant a parlar”. Són exemples d'innovació oberta Johnson & Johnson, que ha creat quatre centres a Londres, Boston, San Francisco i Xangai en dos anys; GSK, que en té un a Tres Cantos (Madrid), i Lilly, entre d'altres.
Estem parlant d'un procés llarg i complex on intervenen professionals de diferents disciplines, de manera que és important que estigui ben coordinat. Fa uns anys, una gran farma podia tenir tots els elements a dins. Avui no, perquè a part de ser complex, per arribar al pacient hi ha molts aspectes que desconeixem. Les farma tenen coneixement i recursos per portar productes de la fase preclínica fins al mercat, però “la fase inicial l'hem de deixar a altres actors” recomana Quintana. Cal tenir en compte que només el 5% de l'R+D passa a models animals i el 2% a la fase clínica, “això vol dir que hem de millorar la fase early que involucra tecnologies i especialitzacions en química, biologia, farmacocinètica... perquè hi hagi més productes que passin a fases posteriors”.
Un augment de l'R+D no assegura que el fàrmac s'aprovi. Per reduir la taxa de fracàs, Eva Méndez ha explicat que proposa millorar la validació de les dianes, la qualitat dels compostos i la utilització de models experimentals predictius.
Química per generar propietat intel·lectual
Durant la jornada s'ha fet un esment especial a la dimensió química ja que engloba tot el procés de Drug Discovery. Segons Joan Feixas d'Enantia, el més desitjable és “un procés químic robust, segur, respectuós amb el medi ambient, escalable i eficient”.
L'estratègia de patents que prenem en aquesta etapa augmentarà el valor del projecte, sobretot si volem llicenciar en la fase clínica I o II. Feixas ha explicat que s'ha de definir la forma sòlida més òptima i patentar adequadament les noves estructures o compostos. “Hem de ser els primers a presentar la patent per tenir una exclusivitat al llarg del temps” ha puntualitzat. També s'han de definir els Regulatory Starting Materials i els proveïdors que garanteixin qualitat. Quant a producció, “haurem de ser capaços de pensar com prepararem tonelades del principi actiu” ha comentat. La Xina i l'Índia segueixen sent proveïdors importants, però s'està experimentant un canvi de tendència amb el sorgiment d'empreses europees que ofereixen més qualitat i uns costos assumibles.
Com a bon químic, el CEO d'Enantia ha deixat clar davant la trentena de professionals que han participat a les Lessons Learned que el principi actiu és el gran protagonista, “l'hem de cuidar i treure'n tot el suc possible”.
Models animals innovadors
Ignasi Sahún de l'start-up ZeClinics, un criminòleg reconvertit a neurocientífic, ha defensat la importància d’introduir elements disruptius en el Drug Discovery que permetin reduir costos i temps a les empreses farmacèutiques. Ha proposat utilitzar el peix zebra com a model animal per fer assajos de toxicologia i eficàcia a la fase de descobriment. El peix zebra és un peix tropical d’aigua dolça capaç, entre d’altres moltes coses, de regenerar teixits. La importància del peix zebra com a model disruptiu prové de la utilització de larves en els estudis. La seva capacitat de reproducció és elevada, ja que amb menys de 24 hores “podem obtenir 300 embrions de peix transparents que es desenvoluparan ex vivo. En unes 72 hores tindrem individus amb tots els òrgans formats i preparats per ser emprats”, comenta Sahún.
El peix zebra és estructuralment i funcionalment molt semblant als éssers humans. De fet, presenta una homologia genètica del 70% amb nosaltres i això “és rellevant perquè quan parlem de malalties la homologia puja fins el 80%” ha comentat Sahún. Això els fa susceptibles de ser manipulats genèticament de forma extremadament fàcil: “Tenim models d'Alzheimer, d'esquizofrènia, de Parkinson, d'ELA... tots preparats per ser estudiats”.
Lluís Gómez de Draconis Pharma, prèviament amb experiència a Esteve, Almirall i Uriach, ha defensat l'ús de més d'un model animal “que reprodueixin la patologia humana, que siguin robustos i que permetin mesurar”. Tenint en compte que en la fase II “els productes estan caient, ens hem de conscienciar que la fase del candidat és molt important”. Diu que un dels problemes habituals de les farma és treballar l'índex terapèutic, la famosa prova de concepte, “on els criteris de selecció no són tan clars”, així com l'estimació i eficàcia de la dosi terapèutica respecte altres productes que estan al mercat.
Desafiaments d'aquest nou paradigma? Com gestionar els aspectes legals dels partnerships, com consensuar els objectius entre un centre de recerca i una farma o com coordinar els diferents models de negoci.
La propera sessió de Lessons Learned es farà l'abril i parlarem de desenvolupament clínic. En breu obrirem la inscripció.
Mira el vídeo de les Lessons Learned
Comments