Crònica de l'última Lessons Learned

Les empreses biotecnològiques catalanes poden explicar lliçons apreses en diferents models d’inversió privada com el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), el capital risc, els business angels, l’entrada de socis industrials o el micromecenatge per accions. AB-Biotics, Spherium Biomed, iMicroQ, Iproteos, Caixa Capital Risc i el bufet d’advocats Rousaud Costas Duran han participat en la tercera jornada Lessons Learned de CataloniaBIO i Biocat, el dia 13 de novembre al Parc Científic de Barcelona, per compartir i debatre les seves experiències amb una cinquantena de professionals del sector.

Què és guanya a l’hora d’entrar al MAB? “La borsa et fa gran i l’accés al capital és més ràpid. Si el mercat es creu el pla de negoci compra les teves accions” ha explicat Miquel Àngel Bonachera, CEO d’AB-Biotics, la primera biotecnològica catalana que ha sortit amb èxit al MAB. AB-Biotics ha aixecat uns 15 milions d’euros durant 10 anys per finançar el seu creixement, i d’aquests només 1,5 milions ha estat fora de la borsa. La seva cotització avui és de 23 milions d’euros. “Si el negoci va bé estàs tranquil, encara que en determinats moments cotitzis al mínim” ha dit Bonachera. Els socis fundadors controlen el 13% de la companyia “tot i que sembla una part minoritària som els que seguim mantenint més participació”.

De cara els stakeholders el punt fort és la notorietat: “Saben que estàs molt regulat i que hi ha un mercat que s’assegura de la transparència” ha dit Bonachera. El CEO d’AB-Biotics ha equiparat la credibilitat que proporciona el MAB amb la que s’aconsegueix amb el capital risc o un bon soci industrial.

Respecte el perfil d’inversor consideren que és més volàtil “no li pots fallar amb una desviació del negoci o el perds per sempre”. Un accionista de borsa vol conèixer la rendabilitat, la plusvàlua i la liquidesa. Això els ha canviat la manera de pensar “deixes d’enamorar-te dels teus productes i t’enamores de la rendabilitat, és a dir, acabes fent productes lògics i coherents que necessita el mercat”.

Per entrar al MAB el primer pas és convèncer un banc col·locador. Segons Miquel Àngel Bonachera, la resta és fàcil “el 90% de les empreses poden sortir a la borsa. De fet, hauria de ser obligat perquè els que tenim l’experiència sabem que és bo”.

Socis industrials, know-how i tranquil·litat financera

Spherium Biomed és un dels pocs casos d’inversió corporativa de l’àmbit biotecnològic a Catalunya, és a dir, han estat invertits per una farmacèutica “més gran, més sàvia i més rica que nosaltres” ha introduïtLuis Ruiz-Ávila, CEO de l’empresa. “Tenim una posició privilegiada, lamentablement poc habitual, amb una estabilitat financera a llarg termini” ha dit. L’equip d’Spherium Biomed es dedica a adquirir innovacions immadures del món acadèmic i accelera la seva entrada a la cadena de valor perquè siguin d’interès per al mercat “funcionem com a una bioincubadora de projectes”.

Durant la fase d’start-up, aquesta empresa va aconseguir finançament de business angels, de capital risc i de Friends, Family and Fools amb l’avantatge que un dels amics era Ferrer, per tant, des de l’inici tenien un observador industrial dins l’accionariat, “en aquell moment molt minoritari, però que anys més tard ha estat determinant” ha reconegut Luis Ruiz-Ávila. En la fase de creixement, quan es van adreçar als mateixos inversors “va ser un fracàs absolut. Pel model de negoci que teníem no hi va haver manera de trobar capital risc i Family Offices”. Una de les lliçons que van aprendre és que no tots els models de negoci són finançables a través de capital risc.

Sí que van despertar l’interès de socis industrials. Els fundadors de Janus Developments —com es deia la companyia abans de ser invertida— van haver de decidir si prioritzaven el control o la viabilitat empresarial i “a vegades és una decisió estrictament personal”. El 2013 van tancar una ronda de 15 milions d’euros per a 4 anys, de manera que actualment Ferrer controla un 70% de les accions. Malgrat això, Ruiz-Ávila ha aclarit que “no som una unitat de negoci de Ferrer, sinó que han finançat un model de negoci en el que creuen”.

Estar al costat d’una multinacional els comporta tenir accés a un alt know-how “és com si tinguéssim el client final incorporat al dia a dia”. El menys favorable és que han hagut d’aprendre a conviure amb lapressió per resultats i la pèrdua d’un cert grau de llibertat. Tot aquest procés els ha portat a ser “una petita biomed que el 2015 tindrem tres o quatre projectes de fase II” ha remarcat el CEO d’Spherium Biomed.

Capital risc per a biotec petites

El capital risc és el pulmó financer de més de 22.000 empreses a Europa, un 65% de les quals tenen menys de 20 empleats. Alex Casta de Caixa Capital Risc ha afirmat que s’interessen per empreses petites, sense vendes o amb només una venda en tot el seu cicle de vida (llicència del principal actiu o venda de l’empresa), sense reputació i que necessiten un company de viatge a llarg termini “que entengui aquest procés i estigui disposat a recolzar-les fins arribar a l’èxit”.

Casta, que ha estat emprenedor i actualment és analista inversor, ha remarcat que valoren els equips amb expertesa al sector, amb visió estratègica i que ofereixin recolzament en la gestió.

No hi ha dubte que incorporar capital risc a l’accionariat aporta coneixement i suport per créixer, una bona xarxa de contactes i augmenta el prestigi de les petites biotec ja que “confiem en la tecnologia de l’equip promotor i el pla de desenvolupament, i això dóna una credibilitat al mercat”. A canvi, demanen un alt retorn, “sempre depèn del tipus d’inversor que tingui l’empresa i el risc que assoleixi” ha comentat Alex Casta. És recomanable adreçar-se a capital risc especialitzat.

A iMicroQ han passat de la guerra a la galàxia, en bona part, gràcies al capital risc. Després de més de 25 anys d’experiència en la indústria petroquímica, alimentària i farmacèutica i vuit projectes industrials “alguns fallits i altres no”, Carlos Arias va crear iMicroq el 2010 juntament amb tres socis amb un capital de 3.100 euros.

Quan van aconseguir tancar un acord amb una de les principals empreses de producció animal “vam fer un pla de negoci més creïble i una valoració més real d’inversió, de manera que al final del primer any vam aconseguir un préstec de Caixa Capital Micro” ha explicat durant la jornada. Entre els fons d’inversió,business angels, préstecs tous i subvencions per a projectes europeus han obtingut uns 3 milions d’euros des de 2011, que els ha permès desenvolupar i certificar el primer kit de detecció ràpida de salmonel·laper a la indústria alimentària. Aquest any han llançat el producte a l’Estat espanyol i ara es troben en la fase de desenvolupament de negoci i comercial, “i ja sabem que és important poder anticipar almenys un any l’estructura financera” ha dit el CEO d’iMicroQ.

Actualment, l’accionariat d’iMicroQ es distribueix en un 38% del grup emprenedor, un 22% de Caixa Capital Risc, un 16% d’inversors privats i un 4% de la Universitat Rovira i Virgili. Arias ha remarcat que la inversió de capital risc condiciona la presa de decisions i les estratègies de creixement posteriors, però “mentre la companyia sigui sèria amb els seus objectius manté la confiança dels inversors”.

Micromecenatge: 42 inversors en 3 mesos

El micromecenatge creix a un ritme del 90% anualment i segons el Banc Mundial es preveu que el 2025 assoleixi una xifra de 500.000 milions d’euros.

Iproteos ha estat la primera biotec a l’Estat espanyol en dur a terme micromecenatge d’inversió o per accions. Ho han fet a través de la plataforma Creo en tu proyecto. Teresa Tarragó, fundadora i CEO de l’spin-off de l’IRB Barcelona i la Universitat de Barcelona, ha deixat clar que “a través d’una campanya d’aquest tipus no es pot finançar una companyia biotecnològica, però la nostra valoració és positiva perquè hem aconseguit els 100.000 euros que teníem com a objectiu i hem tancat amb llista d’espera”. En total, 42 inversors han aportat diners a canvi de participació en aquesta empresa especialitzada en dianes terapèutiques de fàrmacs per al tractament de l’esquizofrènia (en fase preclínica), el Parkinson i l’epilèpsia, que es podran administrar per via oral.

“Hem descartat el micromecenatge de donació perquè a Espanya es poden captar quotes molt petites. Això no passa als Estats Units on hi ha la famosa plataforma Kickstarter” ha dit Tarragó.

Per aconseguir la fita ha estat clau la comunicació a través del mitjans de comunicació i les xarxes socials com Twitter i LinkedIn. “Molta gent ens han conegut i s’ha interessat per la nostra empresa. Sens dubte ha estat una bona acció de màrqueting” ha conclòs la fundadora d’Iproteos.

Aspectes legals en les inversions

És millor el capital risc, el MAB, els business angels, un soci industrial o el micromecenatge? Depèn, no hi ha una opció bona o dolenta ni universal, sinó que s’ha de valorar per a cada empresa.

Per tal d’evitar frustacions, l’advocat Ignasi Costas d’RCD —recentment seleccionat pel prestigiós directori nord-americà The Best Lawyers— recomana que abans d’asseure’s amb un inversor “heu de tenir clar què voleu ser de grans i demanar-li perquè vol invertir en la vostra empresa. Els advocats a vegades veiem la frustació d’emprenedors i és perquè no s’havien deixat les coses clares”.

Com a tendència general, el capital risc aposta pel llarg termini, però estableix regles de governança agressives per garantir la liquiditat; el MAB és una alternativa emocionant, políticament econòmica i de trencament d’una etapa “no només passa al Nasdaq, també a Barcelona!”, ha dit Costas, i els business angels tenen una influència creixent de les pràctiques del capital risc i incorporen clàusules similars. És important assessorar-se bé a l’hora de posar clàusules contractuals.

A Catalunya, cada vegada hi ha més capital risc internacional que vetlla per la nostra ciència. “Els últims 18 mesos he estat involucrat en diverses negociacions que s’interessen per una petita biotec catalana” ha afirmat Ignasi Costas. En aquests casos, quan s’arriba a un acord, se sol plantejar moure l’empresa als Estats Units (o un altre país), crear una filial, donar la llicència o un flip. “Compte en aquests supòsits si hi ha finançament públic” ha alertat Costas.

Respecte el micromecenatge, el primer trimestre de 2015 el Govern espanyol aprovarà un projecte de llei que el regularà. “És un model molt interessant, però amb la lletra petit controlada” ha matisat l’advocat d’RCD. Cal valorar si a l’empresa li interessa tenir un accionariat molt fragmentat.

Luis Ruiz-Ávila, moderador de la jornada, ha posat punt i final a la trobada de les lliçons apreses dient que en funció del model de negoci hi ha una porta adequada d’inversió “segons com ens financem afectarà la vida de la companyia”.

Les Lessons Learned seguiran el 2015! Si encara no hi has participat, no perdis l’oportunitat de compartir experiències i reflexions.

Galeria de fotos